Skip to content

Re(C)pensem?

Acabada una nova edició del REC Stores és l’hora de fer balanç. De ben segur, les xifres de visitants d’arreu i el volum de vendes no hauran deixat d’augmentar com ha succeït any rere any. L’esforç i la competència dels organitzadors ha permès situar aquest esdeveniment semestral, que se celebra a Igualada, en un lloc de referència de les compres massives de roba i complements. A més, ho ha fa redescobrint un espai únic de la ciutat que necessita posar-se en valor permanentment, per tal de recordar tothom el patrimoni propi de què aquesta disposa.

De tota manera, aquest mateix èxit exigeix els organitzadors revisar i millorar-ne el model. Per una banda, el públic potencial demana nous estímuls i, per l’altra, els crítics de l’esdeveniment no deixen de cercar indicadors que en qüestionin la celebració.

Aquest dissabte, tot aproximant-me a la zona, vaig passar per una parada de Setem. Proper al projecte Pam a Pam que impulsa la mateixa entitat, juntament amb la Xarxa d’Economia Solidària, per impulsar l’Economia Social i Solidària (ESS) mapejant els nodes afins, vaig trobar tot el sentit a redactar aquest text.

Sota la premissa que l’economia social i solidària ha de ser capaç d’esdevenir espai de confluència de diferents agents amb sensibilitat per la mateixa, per tal d’amplificar el model, proposo fer una lectura dels criteris que el REC Stores hauria d’acomplir per tal d’esdevenir-ne un nou node.

Per avaluar l’impacte social, caldria valorar la capacitat que té la iniciativa per a promoure els circuits de proximitat i, per tant, l’economia local. Això implicaria que gran part dels productes comercialitzats haurien d’estar dissenyats, produïts i distribuïts sense recórrer gaires quilòmetres, tot provocant un desenvolupament de l’economia local.

D’altra banda, els productes comercialitzats haurien d’estar produïts en condicions de justícia social; això voldria dir en condicions laborals justes i minimitzant la intermediació. També, en relació a la pròpia organització de l’acte, també s’hauria d’assegurar que els participants tinguessin contractes laborals adequats.

Sense oblidar que l’activitat econòmica hauria de ser transparent: la procedència dels productes, el mètode de producció… haurien d’estar a l’abast de qualsevol dels consumidors per tal d’afavorir un consum crític i responsable.

Dins d’aquest mateix bloc d’indicadors, l’esdeveniment hauria d’integrar socialment a persones amb diversitat funcional/intel·lectual o altres col·lectius en risc d’exclusió social.

Cooperant i integrant a l’oferta a proveïdors de l’Economia Social i Solidària s’aconseguiria que l’activitat global del REC Stores tingués un nivell d’acompliment més alt dels criteris que estem descrivint.

També és necessari —des de l’òptica de l’ESS— participar en espais de trobada amb altres agents de l’àmbit per tal d’aprofundir en les xarxes de cooperació.

Per tancar aquest bloc social de criteris, cal esmentar l’ús de la banca ètica i/o la promoció de la moneda social i/o l’intercanvi. Per tant, utilitzar Triodos Bank o Fiare o afavorir o promocionar una moneda pròpia o generar espais d’intercanvi en permetrien l’acompliment.

En relació a l’impacte mediambiental, el segon bloc de criteris de l’ESS, hauríem de validar si la iniciativa incorpora criteris ecològics o de sostenibilitat. És a dir, si intenta minimitzar l’impacte ecològic de l’activitat comercial que es produeix.  En el cas que ens ocupa, la producció ecològica també podria ser una aproximació al compliment d’aquest criteri.

En aquest mateix bloc, també cal valorar la capacitat per a reciclar i reutilitzar elements per part dels impulsors, així com la minimització d’envasos en el subministrament i compra.

L’ús de subministradors d’energia verda i ser eficient en el consum energètic —amb l’ús de fonts energètiques de baix consum— acabaria de significar el posicionament de l’activitat en aquest bloc de responsabilitat mediambiental.

En relació a l’organització i treball (el tercer grup de criteris que tota iniciativa que vol ser vinculada a l’economia social i solidària ha de complir), cal valorar, en un primer estadi, la forquilla salarial entre les persones implicades en l’activitat, analitzant la diferència de retribució que es produeix entre elles.

D’altra banda, cal tenir en compte la promoció o no del desenvolupament personal i professional de les persones implicades, afegint la proposta de mecanismes de resolució de conflictes i gestió emocional.

També, la incorporació de la igualtat de gènere, no només en relació al número de persones que integren la iniciativa, sinó també valorant l’equitat de tasques, la seva retribució, l’ús d’un llenguatge no sexista… que ajudaran a que el projecte sigui afí a la sensibilitat que l’ESS demanda.

En relació a la governança, s’hauria de valorar si el model de presa de decisions és democràtic i afavoreix la participació de tots els col·lectius que configuren el projecte..

Finalment, cal avaluar l’ús de programari utilitzat per l’activitat. L’ESS promou la utilització de programari lliure i continguts Copyleft, afavorint l’intercanvi de coneixement i oportunitats.

És possible que la lectura d’aquests criteris us deixi la sensació que l’actual configuració del REC Stores n’està ben allunyada. Aquesta mateixa visió de distanciament conceptual podia provocar la parada de Setem, molt propera a la gran gentada que compra compulsivament. Ara bé, si més enllà del gran impacte que genera aquesta iniciativa, en termes de la cadena de valor —la millor oferta al millor preu—, ens creiem que l’activitat que es produeixi al voltant de la zona del REC Stores ha de crear un economia ecosistèmica local, empoderant i donant valor als agents socials i econòmics més pròxims, veurem una aproximació vers els criteris que postula l’economia social i solidària.

Aquest REC ser(i)à millor encara. El Re(C)pensem?

Font de la imatge: @setemcat

Published inComunicació en XarxaCulturaTemesUncategorized

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *