Skip to content

El teu vot i la transcendència ideològica del mateix

Una de les dinàmiques més interessants que es produeix en l’era de la Societat Xarxa és l’organització horitzontal, distribuïda i agrupada per interessos per contrarestar o impactar en el poder d’un ens immòbil. Per tant, els mecanismes de pressió ja no són liderats per una sola persona, sinó que la força del moviment radica en lideratges distribuïts i efímers. La causa és més rellevant que qui (pot semblar que) la impulsa. En realitat, la força és col·lectiva i són les circumstàncies les que visualitzen una persona per sobre de l’altra. Els estudis de Manuel Castells i el seu equip il·lustren aquesta realitat.

A les forces de poder amb estructures tradicionals, aquestes dinàmiques de lobby distribuït són difícilment comprensibles i, per tant, els és difícil d’aturar. En el millor  ̶ per dir-ho d’alguna manera ̶  dels casos se senten legitimades per apropiar-se, òbviament mirant d’estereotipar-les al seu favor.

De totes maneres, aquestes manifestacions socials que intenten incidir políticament no sempre acaben sent part de l’agenda política, determinada per unes estructures establertes programàtiques difícilment movibles. Serveixi d’exemple l’alt grau de rebuig que pateixen les ILP presentades al Parlament de Catalunya. En aquest escenari  ̶ encara ̶  dominat per una democràcia representativa, amb poca participació i deliberació per part de la ciutadania, les eleccions s’erigeixen com els pocs espais de manifestació formal en l’acció política de les institucions públiques. Per tant, el vot és, avui en dia, l’espai de participació on els ciutadans poden impactar, d’una manera més o menys directa, en les polítiques públiques que els governaran.

A Catalunya, davant les eleccions del proper 27 de setembre, sembla que aquesta lògica  ̶ possiblement compartida per la majoria de vosaltres ̶  no té gaire atenció. La relació de fets han conduit a un escenari electoral on el debat sobre les polítiques públiques queda minimitzat. Tanmateix, un cop s’inicia qualsevol acció de govern, cal prendre decisions al voltant d’uns determinats posicionaments ideològics i que seran decisions en el dia a dia de la societat catalana. És a dir, per simple que es vulgui argumentar l’elecció de vot, aquest és clau per definir les bases ideològiques sobre les quals es basaran les polítiques públiques en els propers anys.

L’escenari ideal per a unes eleccions, al meu entendre,  ha d’estar marcat per dos elements bàsics:

1) L’alta participació que permet escoltar el conjunt de matisos que ofereix la ciutadania a Catalunya. Amb un índex de participació elevat es podrà conèixer el posicionament general respecte al procés i les diferents maneres d’abordar-lo.

2) Una correlació entre posicionament ideològic dels votants i el vot real que ha d’aconseguir canalitzar el conjunt d’inquietuds en base  a l’opció ideològica que aproxima a la major part de la ciutadania.

Amb la voluntat de promoure aquests dos principis s’articulen gran part de les iniciatives que giren al voltant d’unes eleccions: debats electorals a través dels mitjans de comunicació, els propis mítings, les plataformes on preguntar als candidats o al seu equip, els recomenadors de vot, etc.

En aquest context podem situar El teu Vot, una eina que impulsem des d’apps4citizens amb El teu Parlament, que té dos objectius bàsics: donar suport en la creació del clima de campanya (fomentar la participació) i visualitzar el posicionament ideològic de cada una de les candidatures (aportar coneixement). Semblen especialment rellevants aquests dos aspectes en les eleccions del 27 de setembre, on, com afirma l’Antoni Gutiérrez-Rubí, el 70 % de l’electorat té dubtes legítims (posant en valor l’acció de dubtar) en la seva elecció i, per tant, un recomanador de vot el pot ajudar a identificar el posicionament de les candidatures en diversos àmbits del seu interès.

El rigor metodològic, especialment complex en aquesta ocasió, i la visualització de dades han estat els dos elements sobre els quals s’ha fomentat la iniciativa que ha aconseguit un bon nivell de participació (en el moment de publicar aquest article , s’han comptabilitzat més de trenta mil qüestionaris resolts).

Per concloure el  projecte, el proper diumenge 27 de setembre s’ha organitzat un espai de debat i anàlisi, obert a tothom qui vulgui, per valorar les dades obtingudes i confrontar-les amb les dades reals de les eleccions. Òbviament, l’eina no té un caràcter d’enquesta i, per tant, els resultats no són significatius però per completar l’exercici, sí que hi ha l’interès dels promotors per compartir-los i contrastar-los de la mà d’experts en la matèria.

Published inComunicació en XarxaPolíticaTemesUncategorized

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *