Skip to content

Pluja fina

Situats davant d’un mur en forma de prestatgeria escollim els productes que ingerim. L’estètica i el preu fonamenten la nostra decisió. Al carrer plou. Un fil musical aporta benestar i llibertat mentre transitem pels passadissos. Som en un supermercat.

La gran cadena de de valor, regulada per uns estàndards de qualitat, i el seu model de competència asseguren un preu ajustat. Terreny impermeable. Les condicions de justícia social que hi ha darrera l’elaboració del producte, a qui beneficia la nostra elecció o quants quilòmetres ha transitat per arribar allà són aspectes desconeguts.

És un hàbit, estadísticament, majoritari.

No és l’únic. Hi ha una colla d’alternatives que permeten consumir productes de proximitat, coneixent quin és el seu grau de responsabilitat social de les iniciatives que els produeixen. L’apadrinament, els horts urbans, les cooperatives de productores, les de consumidores i els mercats de pagès, en són algunes de elles.

Malauradament, no sempre podem situar entre aquestes opcions les botigues de barri. Si bé és cert que n’hi ha que subministren productes agroecològics, també n’hi ha que han cercat un model similar al de les superfícies comercials, ancorades en la cadena de valor. Si no totes saben trobar un punt diferencial en la seva tasca d’intermediació, encara són menys les que són capaces de mostrar un vincle clar amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

En tot cas, el discurs del producte agroecològic ha arrelat i, actualment, és negoci.

En aquesta sensibilització ciutadana hi tenen un paper important les cooperatives de consum. Tot i això, és paradoxal que aquelles organitzacions que han actuat de punta de llança per a impulsar el mercat d’un determinat tipus de productes pateixin, ara, l’apropiació del seu discurs. Recollint l’herència del cooperativisme i els seus valors han creat aquesta aproximació a un consum agroecològic, sovint segrestada, inclús, en nom de la veritas.

El mercat social va més enllà.

Les cooperatives construeixen un model que observa darrera del mur-prestatgeria que sosté els productes que consumim. Cerca que aquelles persones que intervenen en el procés de producció-elaboració tinguin un compromís social, econòmic i ambiental amb la resta de la comunitat.

L’activisme polític i social és la base del cooperativisme.

La proximitat amb moviments socials que reclamen més justícia social, un desenvolupament econòmic més just i un respecte al medi ambient és elevada. En un estudi recent, que hem realitzat amb l’Ismael Peña-López i l’Enrique Rodríguez, s’observa una relació molt significativa entre el desenvolupament d’una alternativa econòmica, per part dels grups i cooperatives de consum, i el seu compromís social i polític.

Els límits de l’activisme en la construcció de mercat social.

La cooperativa, autogestionada, té els seus límits en l’expansió d’una alternativa econòmica. La dedicació que implica la seva gestió i els hàbits diaris de part important de la ciutadania impacten en les possibilitats de créixer. La hibridació de models autogestionats amb estructures professionalitzades, en base als valors de l’Economia Social i Solidària, i la promoció d’altres alternatives de consum que incloguin una transformació estructural del model de consum són el camí comú entre l’activisme i el consum responsable que ens apel·la, també com a individus d’una comunitat.

En tot cas, sí que sembla que sap ploure en aquest país, Raimon. Darrera dels xàfecs, mediàtics, en silenci i amb veu ferma, amb coherència i amb contradiccions, de l’activisme a la institució, la pluja fina construeix mercat social. Poc a poc.

Òbviament, mai plou a gust de tothom.

Published inComunicació en XarxaPolíticaTemesUncategorized

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *