Skip to content

L’Economia Social, Solidària i Cooperativa a l’Anoia a debat

L’Economia Social i Solidària (ESS) situa la vida com a eix central de la seva raó de ser. Amb aquesta tesi inicia Xavier Rubio el primer Dimarts de Diàlegs dedicat al tema. Aquest tret, el de situar en les persones, el benefici social i el respecte mediambiental, més enllà del diner, base del sistema capitalista, dóna sentit a la voluntat transformadora que caracteritza l’ESS. El com, més enllà del què i el per què, es reivindica en totes les seves dimensions. Això no vol dir que no hi hagi una voluntat de generar activitat econòmica però aquesta, al mateix temps que produeix satisfacció personal a aquells que la promouen, ha de generar retorn social, sense ànim de lucre.

L’eix del debat proposat se centra en el valor del consum de Km 0 però amb un vincle directe amb els valors que conformen l’ESS. Per aquest motiu, es recorden les arrels del cooperativisme i el mutualisme, com a pràctica ancestral a Catalunya fruït del llegat de Rochdale i Manchester i que ja té en els seus orígens la voluntat de promoure un model econòmic basat en el retorn social al territori on es genera.

La fortalesa de la proposta es fonamenta en la seva capacitat per ser punt de trobada d’altres economies transformadores i la seva transversalitat a qualsevol àmbit: l’energètic amb Som Energia, el de les telecomunicacions amb Som Connexió, el de les finances amb Fiare o Coop57, el de les assegurances amb Arç. Totes aquestes alternatives en són un exemple real i tenen un espai de trobada anual a la Fira d’Economia Social de Catalunya a la Fàbrica Fabra i Coats.

La debilitat rau en torn a la poca visibilitat que aquestes iniciatives tenen en els mitjans públics tradicionals. Per sort, l’ESS ha promogut i s’ha construït, al mateix temps, al voltant de mitjans afins. Sentit Crític o la Directa en són una mostra.

De totes maneres, després de treballar gairebé en la clandestinitat, actualment l’ESS està, segons Xavier Rubio, en un període d’hibridació en la seva visibilitat. Aquest procés ha de convertir el mercat social en alternativa al model capitalista dominant.

El reconeixement de les pròpies iniciatives es produeix habitualment a través de processos col·lectius, ja sigui en la certificació o en la seva pròpia visualització. El Pam a Pam (i els seus quinze criteris d’avaluació) és un dels instruments útils que, a més, es constitueix com a  un procés d’aprenentatge de les persones que hi participen. En aquesta voluntat de dotar de visibilitat els projectes, es menciona Coop de cap Anoia, un punt de trobada de l’ESS a la comarca que s’organitza per primer cop el proper 4 de juny.

En definitiva, en el cas del consum pot ser la pròpia ciutadania qui decideix quin model econòmic i social construeix des de l’autogestió. En Xavier Rubio creu que des dels poders públics s’ha de respectar, recolzar, però mai substituir ni controlar, les iniciatives ciutadanes. En aquest sentit, és interessant observar el cas del Quebec que, ajuntant les millors bases econòmiques i socials de les tradicions francòfona i anglosaxona, desenvolupa un model públic-comunitari.

En el mateix debat, alguns actors locals -val a dir que alguns d’ells em sembla que la iniciativa a la qual representen no pertany a l’ESS- van destacar la importància d’aplicar criteris de proximitat:

Manel Pla, encara que el procés sigui lent, cal promoure productes agroalimentaris de proximitat, com el cigronet de l’Alta Anoia, que generen un diàleg social amb el territori.

Joan Gabarró, en l’àmbit del tèxtil, malgrat que la moda dificulta un consum de proximitat, és el propi client qui exigeix una revisió per conèixer qui hi ha darrera del procés de fabricació i, mica en mica, també en cerca una producció local. Al mateix temps, des del sector es treballa en la creació de processos circulars per a que es recicli al màxim.

Joan Romaní, veu l’aprofitament de les restes forestals de Catalunya per aprovisionar d’escalfor les llars del mateix territori com una contribució al consum de proximitat.

Miquel Canet, recorrent a cinc dels pilars de l’ESS, destaca les dificultats que es troba a voltes el sector de la inclusió social. La cultura democràtica, assembleària, base de la gestió cooperativa, topa amb les estructures dominants del model capitalista. La banca ètica, bàsica per suportar la part del deute de l’Administració pública, no permet encara un finançament global de tota l’organització pel volum econòmic que representa. La intercooperació, vital per la creació de mercat social, no és viable en segons quins productes. Finalment, Canet creu que cal difondre com l’impacte directe del retorn social de la inversió pública es demostra molt positiu, també a nivell econòmic, en col·lectius en risc d’exclusió social.

Jaume Serrarols destaca la importància dels segells que promouen i vinculen les empreses amb l’acció social.

En la darrera intervenció dels actors locals, en Jaume Fons fa referència a Coop de Cap com a un espai on eixamplar la xifra de consumidors conscienciats a la comarca, especialment dispersa.

A mode de conclusió, em quedo amb dues imatges: la de la persona situada davant d’un prestatge decidint quin producte escull per consumir i la de la Plaça de Catalunya de Barcelona els dies de les festes nadalenques, on la fira de consum responsable ocupa l’espai destinat a la pista de gel. L’ESS ens apel·la directament però les polítiques públiques juguen també un paper determinant.

 

Published inEconomia Social i Solidària

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *