Skip to content

Categoria: agro

Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)

«Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)»
Any: 2010
Autors: Marc Dalmau i Ivan Miró
Editorial: La Ciutat Invisible

El llibre del Marc Dalmau i l’Ivan Miró és una referència rellevant per a aquesta recerca. Tot i que la narrativa se centra en el barri de Sants, en realitat, dóna una visió global del moviment cooperatiu a la ciutat de Barcelona. La seva lectura és apassionant i està plena d’humanitat, amb una gran quantitat de vivències i de detalls històrics.

A part de fer-ne una ressenya —interessada— d’aquells elements que incideixen en la meva investigació, he intentat fer una llista de punts claus que signifiquen el paper del cooperativisme històricament i que, d’alguna manera, formen part —encara— dels reptes que tenen les cooperatives de consum avui en dia.

Estructures àgils. La cerca d’un ens unitari, a través de la fusió de cooperatives, no ha estat sempre positiva. Com més grandària s’ha cercat, més necessitat d’homogeneïtzar; com més homogeneïtzació, més impossibilitat per respectar la diferència. El resultat, generalment, ha estat l’esquinçament i la dissolució gradual de l’organització.

Cooperació cooperativa. Si bé les estructures àgils i identificades amb el territori han funcionat més eficientment, el treball en xarxa i col·laboratiu, a través de les cooperatives de segon grau, per exemple, ha possibilitat una eina que dota les organitzacions de més força en la seva tasca local.

Coneixement com a instrument. L’educació i la cultura han estat un espai de treball al llarg de la història de les cooperatives per fer arribar el coneixement a les classes populars. A l’era de la Societat de la Informació i el Coneixement, podem observar en el moviment cooperatiu una visió  —iniciada en la era de la Societat Industrial— que, amb el temps, encara ha guanyat més importància.

La resiliència, una prioritat. Un dels objectius fonamentals del moviment, davant d’un escenari d’enormes dificultats econòmiques, ha estat rebaixar el cost d’adquisició dels productes. En aquest sentit, i amb una mirada crítica, podem esmenar el cooperativisme en la actualitat que, a vegades, no és capaç d’aconseguir preus més ajustats, ans el contrari.

Socialització veïnal. Els locals de les cooperatives han estat espai de referència per als habitants de les zones on han estan situats. A banda de l’activitat principal de l’organització (el consum, per exemple), també han tingut activitats socials que han fomentat la bona convivència dels seus participants. Aquest element és comú en els grups de consum actuals, on, a voltes, la iniciativa forma part d’una secció d’una entitat o engloba altres activitats, més enllà de la pròpia organització per al consum col·laboratiu.

L’excés de percepció en benefici de tots. Si bé l’activitat de la cooperativa pot generar beneficis econòmics, aquests no són repartibles en les cooperatives col·lectives i es destinen a reforçar el projecte comú. En definitiva, més enllà del propi interès personal, es dibuixen una sèrie de fites comunes que fan que el grau de pertinença vers el projecte comú sigui més gran.

L’autoorganització, com un contrapunt al capitalisme. L’autoorganització —com a model d’emancipació social— dota les cooperatives d’instruments que permeten proposar recorreguts alternatius a les bases del capitalisme que, a més, han tingut tradicionalment el suport polític necessari per mantenir la seva hegemonia.

Avançant, equivocant-se. El cooperativisme ha intentat innovar en les propostes. Aprendre de l’error i replicar les bones pràctiques, com si es tractés d’un experiment de laboratori, ha permès la progressió i la supervivència del moviment.

Recuperar la ciutat. En aquest marc, la conceptualització de l’espai urbà és un element important. El cooperativisme cerca recuperar el barri com un ens on construir xarxes de relacions entre la comunitat que el forma, més enllà de la visió del desenvolupament capitalista de la ciutat com un ens global. En aquesta mateixa direcció, podem destacar a la ciutat —actualment— el grup Recreant Cruïlles sorgit arran del moviment 15M i que vol recuperar el paper de la ciutadania en la definició de l’espai públic.